Segona setmana de pràctiques

En aquesta segona setmana, començo a veure totes les coses que et poden aportar els infants i que fins ara desconeixia. L’alegria i riquesa que et transmeten, compensa l’esgotament físic que cada dia es nota una miqueta més. Aprenc que ells, realment són els protagonistes dels seus aprenentatges. Suposo que perquè la metodologia que s’utilitza al centre en general els ho permet.

He de dir però que no pensava que fos tan esgotadora la feina de mestra. Si em paro a pensar no se quantes vegades pots arribar a acotar-te, o bé per a parlar amb els infants, per rentar-los les mans, aixecar joguets del terra...Suposo que també és la falta de costum, ja que és com una mena de rutina diària, i com diuen algunes de les meves companyes, a vegades, no saps ben bé en quin dia et trobes. 

Però si una cosa he pogut observar aquests dies, és la manca de temps que tenim per fer tot el que voldríem. Tot i que a l’escola s’intenta respectar sempre els ritmes de tots i cadascun dels infants, a vegades resulta impossible fer-ho tot amb la calma que es mereix. 

Tot i això ha estat una setmana molt profitosa en la qual he pogut observar i intervenir en totes les activitats que s'han realitzat. 

Es treballen les competències de reflexionar en vers l’organització del temps i les dinàmiques de treball, així com identificar les pròpies creences i concepcions i contrastar-les amb les pràctiques i activitats del centre.