Primer contacte

En aquesta primera setmana de pràctiques he pogut observar moltes coses. Hi ha que dir que dilluns estava un poc nerviosa ja que no coneixia  a ningú del centre. Me vaig sentir integrada des d’un principi, ja que a part de presentar-me a les altres mestres del centre, na Natàlia, la meva tutora,  abans que arribessin els fillets em va proposar ajudar-la en la decoració del passadís donat que arriba carnaval, per la qual cosa em va ensenyar tots els racons on tenen material i estris que fan servir, el magatzem...

Quan vam entrar a l’aula on fan les entrades tant els infants de un, de dos i de tres anys, ella em va dir que em col·loques a la mateixa a l’ atura que ells, o que em segues a terra per estar mes propera a els infants, i que ells ja vindrien cap a jo. En això no hi havia anat a pensar, supòs que dels mateixos nervis que tenia. Però de fet, així va ser, els fillets no van tardar en apropar-se a mi a jugar.

Quan vam anar a la Classe de s’Hortet, na Natàlia em va presentar, i tots es van mostrar molt interessats en mi. Això va fer que se me passessin els nervis i tornés a ser jo. A partir d’aquí, ella anava fent i em convidava a fer amb ella, a mirar algunes coses i després intervenir. He de dir que és d’agrair la confiança que ha mostrat en mi des del principi, sobretot deixant-me alguns minuts sola a la classe en els primers dies.

Aquesta setmana he après que no totes les activitats poden sortir tal i com estaven programades i he vist que en alguns moments has de saber reaccionar davant situacions inesperades. 

He de dir que m’agrada molt la manera en que na Natàlia resol alguns conflictes ja que, com m’ha explicat, a vegades és millor donar un reforç positiu i no tan sols tranquil·litzar. Ja per acabar, una altra cosa que m’ha satisfet molt en aquests primers dies és el fet que tan la tutora com les altres mestres hagin mostrat total disponibilitat, sinceritat i m'hagin tingut en compte per a realitzar algunes activitats.  

Les competències que s'han treballat en aquesta entrada són identificar les pròpies creences i concepcions i contrastar les creences personals amb les pràctiques del centre; argumentar el que es fa i per què; i identificar bones pràctiques i comparar-les. 

El mestre ideal, l’escola ideal

Per a mi el mestre ideal és aquell que acompanya als infants, que s’assegura que tots aprenen i arriben a desenvolupar al màxim totes les seves potencialitats. Aquell que té cura de tots els infants independentment de les seves característiques i intenta cobrir totes les seves necessitats. També és aquell que procura un clima afectiu i càlid, per tal que els infants es sentin el mes còmodes possible. És molt important el respecte cap a als infants, i sobretot no posar etiquetes.
És aquell que aprèn dels seus errors i que parteix d'aquests per a construir nous aprenentatges, i que està motivat i motiva als infants per a aprendre a partir d'activitats significatives, d'experimentació, investigació, etc. Per a que sigui el pròpi infant el protagonista. Un mestre ideal es preocupa també d'estar en contacte amb les famílies per a l'intercanvi d'informació, i es forma i documenta constantment. 

L’escola ideal per tant és aquella que acull a tot els infants per igual, una escola inclusiva, on els protagonistes de tot siguin ells, els infants, i que cobreixi les necessitats que aquests presenten. Una escola que respecti els ritmes maduratius de cada un, i on no hi hagi presses per a poder atendre’ls de la forma més individualitzada possible. 

També una escola que respecti la natura, que tingui cura dels seus espais i sigui acollidora. Per acabar, una escola on es treballi conjuntament amb les famílies per a poder tractar temes importants i per poder compartir amb elles tot el que es fa.

Les competències que es treballen en aquest apartat són les de reflexionar sobre elements que porten a una bona actuació professional, i la d'arribar a conclusions elaborades a partir de la contrastació de la informació recollida tan de la teoria com de la pràctica. 

Competències

Crec que pel que fa a les competències que se’ns presenten a l’assignatura, considero que sóc treballadora,  insisteixo en la recerca d’informació, i no aturo fins que crec que les coses estan ben fetes.  M’agrada formar-me dia a dia; llegint articles, consultant blogs...

També crec però que la pràctica és molt important per a poder assolir bé els coneixements.

Per altra banda, també sé reconèixer quan no se fer una cosa, per la qual cosa, i més a les pràctiques, m’agrada preguntar primer per assegurar-me que ho faré bé.  Crec però que és bo aprendre dels errors, i que per tant, cal equivocar-se alguna vegada. El meu objectiu és aprendre de i amb els infants.

Pel que fa a les pràctiques concretament, la meva tutora em va explicant com funciona tot i cada vegada estic agafant més pràctica. Una vegada acabo el dia, penso quines coses de les que he vist sabia fer, quines no, si alguna es podria millorar...Tot i això penso que no s’arriba mai a conèixer del tot un centre o una pràctica educativa en concret, ja que tot plegat és una mica complex.

Com a projecte de millora, m’he proposat seguir amb el que volien fer al centre de pràctiques: intentar eliminar el material comprat i introduir-ne més de naturals i reciclats. 

On som? On vull arribar?

Crec que ara mateix em trobo en un punt en que, estic assolint encara els aprenentatges adquirits al llarg d’aquests tres anys i que estic posant una mica d’ordre als meus pensaments. Ara per ara, el que faig a les pràctiques és anar fent, provar de fer les coses a veure com surten per mi mateixa, sempre amb l’ajuda de la meva tutora, anar construint també nous coneixements a partir del dia a dia a l’aula, ja que sempre s’aprèn alguna cosa nova dels infants. És per això que vaig escollir aquest títol per al blog, ja que estic construint la meva experiència en part, gràcies als infants.

Al final d’aquestes pràctiques espero poder ser capaç de dur una classe per mi sola, saber trobar solucions a les dificultats que es presentin, poder guiar de forma adequada un grup. Tot i que penso que mai s’acaba d’aprendre, sinó que una bona mestra, com qualsevol professional, s’ha de seguir formant cada dia per a poder ser més competent.

Amb aquesta assignatura espero consolidar els meus aprenentatges i ser més crítica, capaç de reflexionar sobre les coses que passen en el dia a dia de l’aula. Saber expressar el que penso, tan si es bo com no, i com he dit, créixer. Per tant saber reflexionar, al cap i a la fi, sobre els punts que porten a una bona actuació professional.