Processos de canvi

Observa i escriu les condicions/ característiques personals que pot posar de manifest la teva tutora d’aula i que són facilitadores de processos de canvi.

No vaig poder assistir a la conferència perquè a l’escola havíem preparat una trobada amb les famílies.

Personalment, he anat observant quines característiques té la meva tutora que puguin ser facilitadores de processos de canvi.

En primer lloc, he de dir que ella deixa que els infants siguin els que facin les coses, tan si les fan bé a la primera com si s’equivoquen. Vol que siguin ells els protagonistes. Han de ser ells qui a partir de l’exploració i amb la guia de la mestra trobin les respostes.

Per altra banda, tot i tenir una programació, considera que el més important és que els projectes i activitats dels infants sorgeixin a partir dels seus propis interessos.

M’he adonat que també és molt crítica amb ella mateixa. Si una cosa no funciona bé, no li costa reconèixer-ho i tracta de millorar-ho per a la pròxima vegada.

S’han treballat competències com reflexionar sobre el que s’ha observat al centre, i més concret a l’aula on estic. 

Exercici del Mòdul 3

QUÈ VEIG, SENT I FAIG A L’ESCOLETA?

Què fan els infants en un dia típic?

En un dia típic, els infants van arribant de manera esglaonada des de les vuit fins a les nou. Normalment els acompanyen els pares i en alguns casos els àvis. Així com arriben saluden a les mestres i després es dirigeixen cap allà on els fa més ganes investigar. A vegades la cuineta, els coixins si encara tenen son, es queden al costat de la mestra...

Fan joc lliure pels racons i quan ja hi son tots es passa a fer l’assemblea i el bon dia: qui ha vingut? Qui no? Quin temps fa? I què farem avui?.

Seguidament es fa una activitat programada; música amb instruments, experimentació, manualitats...

Després es passa a fer el berenar, on l’encarregat de la setmana ajuda a la mestra a repartir-los. Quan acaben de berenar, sempre i quan faci bon temps, surten al pati gran a jugar. En el cas que no es pugui sortir, es queda a la classe a jugar pels racons, o es fa alguna proposta d’activitat. 

Al acabar el pati es passa a la higiene i al canvi de bolquers. El grup es retroba i es canta alguna cançó o conte. 

Normalment ja és la una, hora en que comencen a venir a cercar als primers infants. Quan aquests marxen, els que queden a menjador hi van, i els altres s’ajunten amb l’altra classe per a començar a fer l’altra sortida, que es de dues a tres. A les dues els que han anat a menjador solen tornar i acaben de jugar fins que els venen a cercar, tots junts, al que ells volen.

Qui decideix com s’ha d’ensenyar i avaluar?

Pel que fa a l’ensenyament, hi ha un document que es revisa a principi de curs, on hi ha unes bases del que s’ha d’ensenyar, amb uns contingut.

La metodologia d’aquesta escola és global. Els aprenentatges dels infants es basen en l’experimentació, en aprendre a través de les seves investigacions en el dia a dia, sempre amb el respecte cap al ritme de cada un d’ells. 

També amb l’experiència de les mestres, que ja saben el que es pot fer, i el que no, i van programant activitats per a que els aprenentatges siguin significatius.

Pel que fa a l’avaluació, a principi de curs també es fa una feina prèvia, es decideix com fer els informes i els ítems que han de tenir cadascun. L’avaluació és contínua i es realitza un informe per trimestre. El primer avalua l’adaptació, en el cas que el fillet sigui nou a l’escola, o l’autonomia. en els segon el medi físic i en el tercer el llenguatge. També en alguns casos es fan graelles d’observació.

Quines estructures, pràctiques o comportaments els ajuden?

Comentant amb la tutora aquest aspecte, hem arribat a la conclusió que l’actitud del mestre és la clau per a que els infants tinguin uns bons aprenentatges. El mestre ha de ser un model a seguir, ha de tenir una actitud tranquil·la , ha de saber quan ser més tolerant  o menys. Sempre ha de mostrar respecte i ha de donar seguretat afectiva així com assegurar-se que no es fan mal. Raonar amb ells els conflictes i fer-los autònoms.

Com estan organitzades les aules, les rutines, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema dins la jornada, com es soluciona?

Els horaris els fa la directora, tot i que sempre es comenten al claustre a principi de curs per si s’ha de fer alguna modificació, de manera que siguin el més adaptats possible a cadascuna. Els espais comuns es pensen i s’organitzen entre totes: el pati, la sala d’heurística, la sala de psicomotricitat...a principi de curs es decideix de quin espai serà encarregada cada una. Pel que fa a les aules, cada tutora és la que decideix com organitza els espais i racons, i els va canviant a mesura que veu que no funcionen o per innovar.

Quan sorgeix algun problema el que es fa es plantejar-lo el més prest possible i parlar-ne per trobar la millor solució. Si el problema sorgeix entre els infants, s’atura a veure el que ha passat i es fa el mateix, s’intenta arribar a la millor solució possible.

Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s’ajuden a aprendre?

Els infants interactuen entre ells principalment amb el joc, amb el llenguatge, alguns gestos i mirades. En aquesta edat fan molt de joc en petit grup, ja que comencen a triar amb qui si, i amb qui no. 

També aprenen molt per imitació. Amb el conflicte és una altra manera que aprenguin, sobre tot quan es resol, ja que hi ha un raonament. Molts infants en comptes de fer moltes vegades es paren a observar, que també és una manera d’aprendre.

Entre ells hi ha que dir que si que s’ajuden, a pesar dels molts conflictes que sorgeixen al llarg del dia. Es dona el cas que un infant més petit plori i un altre va a donar-li la mà i a acompanyar-lo fins a la mestra, o li deixi una joguina per consolar-lo. Tot i que els costa compartir, la veritat. A l’hora de pintar per exemple, si un té una pintura, costa molt que li vulgui deixar a un altre.

Crec que s’ajuden a aprendre uns amb els altres a traves del dia a dia en si. Uns aprenen dels altres fent el que aquests fan, altres vegades descobreixen alguna cosa entre dos junts...crec que tot el temps s’aprèn alguna cosa.

Com interactuen amb el mestre?

El mestre és per a ells un guia i un acompanyant. A vegades també un company de joc, que els escolta i els proposa coses a fer per a que siguin ells mateixos els que facin, provin i aprenguin. El mestre per la seva part té una visió global de tots ells i s’adapta en tot moment a les necessitats dels infants, donant-los afecte quan fa falta i avisant-los en el cas que facin alguna cosa que no està bé.

Com s’interactua amb les famílies?

Amb les famílies, s’aprofita qualsevol moment per a comentar alguna cosa, tan sigui un conflicte que hagi sortit, una necessitat...Normalment es fa durant l’entrada o la sortida, quan acompanyen als infants a l’aula. També es fan moltes reunions, tan a nivell individual, com trobades amb tots els pares, i s’organitzen tallers per a poder compartir experiències. Tot això es fa sempre des del respecte i l’empatia, ja que com diuen les mestres, no hem d’imposar als pares com ensenyar als seus fills, simplement els hem d’ajudar.

L’escola té previst un pla d’ acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’ acollida pels mestres?

Quan vaig demanar per el pla d’ acollida, em van contestar que elles el que tenen és un Pla d’adaptació. No sé exactament si es tracta del mateix, però és la informació que em van lliurar. 

Pel que fa a aquest pla, es tracta d’una sèrie d’aspectes  a tenir en compte els primers dies en que els infants acudeixen a l’escola, per tal que la seva adaptació sigui el més favorable per a ells, i també per a les seves famílies. Ja que l’entrada a l’escoleta suposa el primer pas a la vida escolar i la primera separació important de la família. 

Això suposa un canvi en el seu ritme quotidià i en l’entorn al que està acostumat. L’adaptació, per tant, és du a  terme de forma gradual, amb uns horaris reduïts per a que pugui anar coneixent els companys, l’aula i la tutora. A poc a poc anirà agafant seguretat i cada cop li serà més fàcil.

Pel que fa a les famílies, es fan reunions prèvies conjuntes, entrevistes individuals i es donen una sèrie d’informacions, pautes, articles per a llegir...

Durant tot el procés es tindrà una estreta relació família escola per a que estiguin informats en tot moment.

Les mestres també tindran en compte diversos aspectes que poden facilitar l’adaptació, i els espais hauran de promoure la seguretat i hauran de ser acollidors per a l’ infant.

En relació a si les mestres tenen un pla d’acollida o adaptació, no en tenen, tot i que sempre s’intenta que la seva incorporació en el cas de ser noves al centre, sigui el més còmode possible.

Contrast amb la teoria: Quins marcs conceptuals recolzen l’organització de l’espai/ temps que es duu a terme a l’escoleta? Què és diferent? Quines pautes se segueixen?

En quant a l’organització de l’espai i el temps a l’escoleta, em van dir que no es basen en cap autor concret, sinó que van agafant un poc de cada dels que creuen que més s’ajusten a les necessitats del centre. En la seva línea educativa es basen en tenir un respecte cap a cada ritme dels infants, atendre’ls de forma individualitzada, intentar potenciar al màxim les seves capacitats i ajudar-los per a que puguin adquirir les que els costen més.

En aquest cas s’han treballat les competències de reflexions en quant a l’organització del centre i analitzar i reflexionar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge duts a terme a l’escoleta.

Racó de la mar

M’agradaria compartir com ha quedat el “Racó de la mar” després d’un parell de setmanes de feina.

Vaig creure convenient canviar una mica el racó de descans de l’aula de s’Hortet per a que fos més acollidor i als infants els agradés més anar-hi.

Es va començar per pensar en un tema, i vaig pensar que la mar era interessant ja que els agrada molt pintar peixos i cantar cançons relacionades amb la mar.

Després es van començar a folrar tots els coixins amb tons de blau i beig. Una vegada enllestits, es va penjar una xarxa de pescador. Es va afegir també una tela blau clar a mode de núvol.

Seguidament, amb una plafons realitzats pels mateixos infants es van fer uns peixos per penjar a la xarxa i aferrar a la paret, juntament amb unes onades. Aquest ha estat el resultat:

He de dir que estic satisfeta ja que he pogut comprovar com els fillet prenen molt de gust descansant en aquest racó, més que res perquè hi van molt més que abans.  

Trobada temàtica amb les famílies

Aquesta setmana em vull centrar en els aprenentatges que vaig adquirir en la passada trobada temàtica que vam fer amb les famílies de la classe de s’Hortet. Estava previst que fóssim més, tot i que al final només van ser uns quants pares, la tutora de l’aula, la representant de l’Equip d’Atenció Primerenca i jo.

Uns dies abans, juntament amb elles dues, ens havíem posat d’acord per veure quins temes els podíem oferir a les famílies juntament amb la informació de la trobada, i que fossin elles les que decidissin el que més interessava.

Gairebé totes les famílies van escollir més d’un tema. Per tant en una altra trobada, les tres vam decidir que el tema seria el següent: com acompanyar als infants en el seu creixement. En el moment de la trobada es va fer una petita presentació per a les famílies sobre el per què d’aquesta i la importància que tenen aquestes xerrades. En acabar això es va realitzar la següent pregunta: Quins conflictes o dificultats sorgeixen a l’hora d’acompanyar-los?

Tots els pares es van mostrar molt interessats i van començar a sorgir dubtes i qüestions sobre el tema. El primer que vam tractar va ser el fet d’ on és la barrera per a dir no. Es va arribar a la conclusió unànime que depèn molt de lo permissiva que sigui la persona adulta, si és més tolerant o menys i també en funció de cada infant. 

També es va dir que el fet de contenir i posar límits no és sols dir que no. Quan l’ infant es posa maleit perquè li dius que no a una cosa, el que es pot fer és negociar i fer una altra cosa que li agradi, proposar-li alternatives. Una cosa curiosa en certa manera que va dir una mare és que li funciona molt bé el fet de raonar. Dir sempre el perquè és la clau per a que el fillet no es posi en una actitud tan negativa, i també va bé per a fomentar el llenguatge.

Un altre tema que es va tractar durant una bona estona va ser el del temps. Moltes vegades anem de pressa i no ens aturem a dir-los les coses bé, ni el per què d’aquestes. Una opció és fer a l’ infant una mica més responsable  i deixar-lo participar i fer, ja que algunes coses ja les sap fer, i així els adults en poden fer una altra. Aquesta és una manera per exemple de no arribar tard els matins a l’escoleta. Els hem de fer conscients també de la importància del temps.

Per una altra banda, es va comentar que l’estat anímic de l’adult i la disposició d’aquest és vital per a que tot rodi bé al llarg del dia.

Per acabar, es va dir que una altra cosa molt important és l’enteniment entre el pare i la mare, o amb les educadores si es dóna el cas, ja que si ells mateixos entren en contradicció serà molt difícil que els infants facin cas i s’ho prenguin de la millor manera possible. Aquests van ser els temes més rellevants que es van tractar a la trobada, tot i que en van sortir molts altres.

He de dir que tots els comentaris que es van fer em van servir pe adonar-me’n encara més de la complexitat que té educar als infants,i que no sempre sabem cap a on hem de mirar davant una determinada situació. Tot i així intentarem fer-ho de la millor manera possible.