Trobada temàtica amb les famílies

Aquesta setmana em vull centrar en els aprenentatges que vaig adquirir en la passada trobada temàtica que vam fer amb les famílies de la classe de s’Hortet. Estava previst que fóssim més, tot i que al final només van ser uns quants pares, la tutora de l’aula, la representant de l’Equip d’Atenció Primerenca i jo.

Uns dies abans, juntament amb elles dues, ens havíem posat d’acord per veure quins temes els podíem oferir a les famílies juntament amb la informació de la trobada, i que fossin elles les que decidissin el que més interessava.

Gairebé totes les famílies van escollir més d’un tema. Per tant en una altra trobada, les tres vam decidir que el tema seria el següent: com acompanyar als infants en el seu creixement. En el moment de la trobada es va fer una petita presentació per a les famílies sobre el per què d’aquesta i la importància que tenen aquestes xerrades. En acabar això es va realitzar la següent pregunta: Quins conflictes o dificultats sorgeixen a l’hora d’acompanyar-los?

Tots els pares es van mostrar molt interessats i van començar a sorgir dubtes i qüestions sobre el tema. El primer que vam tractar va ser el fet d’ on és la barrera per a dir no. Es va arribar a la conclusió unànime que depèn molt de lo permissiva que sigui la persona adulta, si és més tolerant o menys i també en funció de cada infant. 

També es va dir que el fet de contenir i posar límits no és sols dir que no. Quan l’ infant es posa maleit perquè li dius que no a una cosa, el que es pot fer és negociar i fer una altra cosa que li agradi, proposar-li alternatives. Una cosa curiosa en certa manera que va dir una mare és que li funciona molt bé el fet de raonar. Dir sempre el perquè és la clau per a que el fillet no es posi en una actitud tan negativa, i també va bé per a fomentar el llenguatge.

Un altre tema que es va tractar durant una bona estona va ser el del temps. Moltes vegades anem de pressa i no ens aturem a dir-los les coses bé, ni el per què d’aquestes. Una opció és fer a l’ infant una mica més responsable  i deixar-lo participar i fer, ja que algunes coses ja les sap fer, i així els adults en poden fer una altra. Aquesta és una manera per exemple de no arribar tard els matins a l’escoleta. Els hem de fer conscients també de la importància del temps.

Per una altra banda, es va comentar que l’estat anímic de l’adult i la disposició d’aquest és vital per a que tot rodi bé al llarg del dia.

Per acabar, es va dir que una altra cosa molt important és l’enteniment entre el pare i la mare, o amb les educadores si es dóna el cas, ja que si ells mateixos entren en contradicció serà molt difícil que els infants facin cas i s’ho prenguin de la millor manera possible. Aquests van ser els temes més rellevants que es van tractar a la trobada, tot i que en van sortir molts altres.

He de dir que tots els comentaris que es van fer em van servir pe adonar-me’n encara més de la complexitat que té educar als infants,i que no sempre sabem cap a on hem de mirar davant una determinada situació. Tot i així intentarem fer-ho de la millor manera possible.