Fruites i verdures

Avui hem experimentat amb fruites i verdures reals. Vam demanar a les famílies que per aquest dia portessin de casa seva cadascuna una fruita o verdura diferent.

A la primera part de l’experimentació, el grup classe s’ha assegut al voltant d’una cistella amb llimones i taronges. Les hem partit per la meitat i ells han olorat, provat...Després hem fet suc a dins un got i els que han volgut n’han begut. Finalment les hem pelat i hem fet trossos i han romput les pells i alguns se n’han menjat un bocí.

 La segona part ha estat a la cuineta, en petits grups. S’han agafat els pebres, albergínies, tomàtigues, pastanagues...i els infants han pogut experimentar amb aquestes verdures com si cuinessin de veritat. Les han romput, mesclat, aixafat, preparat en plats, tallat en trossets petits...inclús algun n’ha provat un poc!


           Ens ho hem passat molt bé!

                                                

L’escola i les famílies

BONA PRÀCTICA DE CENTRE 

Descripció

Considero que una bona pràctica del centre és l’estreta relació entre família i escola que es dona. Es pot veure en el contacte diari tant en l’entrada com en la sortida dels infants, però també en algunes trobades ocasionals.

En el moment de l’arribada dels infants, és quan es donen les informacions per part dels pares, de si l’Infant aquell dia està més angoixat del normal, si han començat a treure-li el bolquer, si han anat al metge...Per part de les mestres, s’aprofita per assabentar-se d’aquests fets, i tenir-ho en compte.

En el moment de les sortides, és la mestra que aprofita per donar diverses informacions a les famílies, com per exemple si han de dur algun material en concret, si aquell dia el fillet ha tingut conflictes, si hi ha hagut algun accident, etc. Els fillets aprofiten per mostrar als familiars que els vénen a cercar, el que ha fet aquell dia o durant la setmana, o aquell joc que tant li agrada.

El que és realment important, però, són les reunions i entrevistes que es duen a terme cada setmana amb una família diferent. En aquestes, es tracten diversos temes, que posen damunt la taula, o bé les famílies o bé la mestra. 

Així mateix, cada divendres ve a la classe la família del fillet protagonista: es realitza una activitat (manualitat, contes, cuina...) amb tots els fillets.

Les famílies poden trobar fora de l’horari escolar un espai i un temps per implicar-se en la dinàmica del centre. 

L’escola aposta per una educació complementària de la que obté l’infant a casa. Per açò, el centre ofereix els següents àmbits de participació:

-       Consell Escolar: és un òrgan de decisió on hi participen tres representants del claustre, tres representats dels pares i mares, la directora del centre, dos representants de l’Ajuntament, i la secretària del centre. Totes les decisions, tant a nivell pedagògic com altres aspectes del funcionament del centre, han de ser aprovades per aquest òrgan.

-       APIMA: és l’òrgan de participació més directe per a les famílies, ja que és una associació formada íntegrament per pares i mares. S’encarrega d’organitzar algunes de les festes del centre i activitats de diferents tipus, com xerrades, cursets, excursions, berenetes, etc. I gestionar un fons per la compra de material per als infants.

-       Trobades temàtiques: és una activitat de trobada informal conduïda per una mestra, en la qual es pot parlar de temes referents a l’educació dels fills, o altres temes interessants que proposen els assistents.

-       Taller de famílies: consisteixen en trobades d’un grup de pares i mares, una educadora del centre i un membre de l’Equip d’Atenció Primerenca. Tenen una estructura més formal i es tracten diversos temes elegits entre tots sobre l’educació dels fills.

-       Tallers de decoració i posada a punt: alguns voluntaris ajuden a les mestres a aclarir algun espai del centre, sobretot quan arriben les festes de Nadal o Sant Joan, o per tenir el jardí i l’hortet en condicions.

Podem dir, per tant, que la comunicació entre famílies i escola és un fet destacable perquè hi ha una constant interacció, ja sigui a partir del contacte diari o les trobades esporàdiques.

D’on sorgeix?

Aquesta pràctica sorgeix de les intencions educatives del centre, ja que es consideren una comunitat educativa on treballen junts famílies i escola. 

Es vol crear un medi que ajudi a tots els fillets i filletes a desenvolupar al màxim  les seves capacitats en un clima de benestar, que serveixi tant d’espai de trobada entre famílies com d’instrument de cooperació entre mestres i famílies, en tot allò que afavoreixi l’educació dels infants.

Objectius

• Mantenir un canal permanent de relació amb les famílies per garantir en tot moment el benestar físic i psíquic dels fillets i filletes.
• Compartir les responsabilitats educatives amb altres pares i mares, i amb professionals.
• Consultar dubtes, emetre opinions i reflexions sobre les necessitats dels fillets i filletes. 
• Complementar i ampliar les possibilitats educatives de la família. 
• Obrir possibilitats de col·laboració amb altres pares i mares que coincideixin en el centre.
•  Implicar a les famílies en les activitats quotidianes del centre.

Fonamentació teòrica

Cal remarcar que constantment als llibres que ens parlen d’educació, i més en concret d’educació infantil posen de manifest la gran importància de treballar conjuntament família i escola per a aconseguir el màxim desenvolupament de l’ infant i que aquest creixi de la millor manera possible dins un clima d’afecte, confiança i seguretat per part dels adults, i es treballant junts com s’aconsegueix, anant cap al mateix objectiu.

Les mestres del centre no es basen en cap model en concret sinó que van llegint llibres i articles relacionats amb el tema, i també compten amb l’ajuda de l’Equip de Suport, que moltes vegades s’encarrega d’encaminar les trobades i planificar algunes activitats de les que es duen a terme conjuntament entre les mestres i les famílies, i en les que també intervenen els infants.

Un dels llibres que he pogut trobar a la biblioteca de l’escola sobre el tema i que m’han recomanat les mestres és el llibre Família i escola, de M. Jesús Comellas. És molt adient per resoldre problemes i trobar solucions positives en les relacions de l’alumnat, la família i el centre educatiu.

Tracta els diferents debats sobre l’educació i de forma insistent el tema de les relacions entre la família i l’escola. El llibre posa de manifest que cal promoure un debat conjunt entre família i centre educatiu que faci possible l’acostament entre ambdues institucions i que afavoreixi un clima de confiança en benefici de l’educació de petits i grans. La seva principal intenció és oferir una mirada als aspectes que poden aportar un guiatge en aquesta reflexió.

S’ha de dir que no hi ha cap document que ens digui quines practiques estan bé i quines no, per tant, va una mica amb els criteris de cadascun i amb les ganes que s’hi posin. En aquet cas, i pel que he pogut comprovar a l’escola, tant les mestres com les famílies s’interessen molt pel bon funcionament del que es fa i les relacions que s’hi donen.

Interrogant, dubtes, dilemes que te genera

Donada la bona integració que he tingut al centre, he de dir que m’han explicat amb molt de detall totes i cadascuna de les activitats, trobades, comunicacions que es donen a les famílies. Per tant, crec que no em genera cap dubte, al contrari, admiro la gran feina que estan fent i que porten fent tots aquests anys, ja que considero que és vital per al bon funcionament de l’escola.

És cert que a la teoria sempre veiem que la família i l’escola haurien de tenir una estreta relació, i jo personalment he tingut molta sort al poder comprovar de primera mà, com és el dia a dia d’aquesta relació, i com aquesta és capaç d’afavorir els aprenentatges dels infants.

Grau de satisfacció del centre (infants, mestres, famílies...)

El centre en general i les famílies es mostren molt satisfets amb tot el que es fa. Els pares són els primers en interessar-se per tot el que poden fer juntament amb els seus fills o amb els altres pares. Es podria dir que mai falten voluntaris per a qualsevol cosa, sempre hi ha algú dispost. Pel que fa a les mestres, s’esforcen dia rere dia per a millorar la seva practica educativa, per informar-se de totes les novetats i aconteixements que podrien interessar als pares, i per crear activitats conjuntes que afavoreixin la relació entre pares i fills i família i escola, ja que com elles diuen, si fan feina conjuntament poden obtenir molts més beneficis.

Quins indicadors acompleixen?

-          Treball cooperatiu amb les famílies

-          Vincles afectius i positius amb l’alumnat

-          Consens entre la comunitat educativa

-          Conèixer i participar de la identitat i organització del centre

Propostes de millora

Personalment crec que s’està duent a terme una bona feina i no sabria dir quines coses es podrien millorar pel que fa a aquest tema. Crec que tot el que es fa relacionat amb les famílies és igual de satisfactori per al centre com per a elles, i principalment per als infants.

Experimentant i creant es descobreix el món!

BONA PRÀCTICA D'AULA

Descripció

Una bona pràctica de l’aula de s ’Hortet que m’agradaria comentar, són les constants activitats d’experimentació que es fan, en part per baixar el to de la classe, ja que aquesta és molt moguda i nerviosa.

Es tracta d’organitzar el grup classe en grups més petits i que cadascun d’aquets faci una activitat de manipulació o experimentació.  Tant es fan a la classe, com al pati, els petits grups al mateix espai, o en espais diferents.

Totes les mestres de l’escoleta sempre han pensat que experimentar amb diferents materials, com més naturals millor, és una bona manera que tenen els infants d’aprendre per si sols algunes coses, agafar autonomia i descobrir el món que els envolta.

Molts dels objectes són del nostre dia a dia: llana, papers de diferents textures, fruites i verdures, llegums, pasta, pells, pedres, algues, fulles, arena, serradís, sal, etc. Què passa i freguem un globus inflat amb l’aigua, com es fan les ombres, que fa l’aigua i el sabó, entre moltes altres coses.

Són molts els materials que els infants poden manipular per conèixer les seves característiques, aprendre a transvasar, fer estampacions, saber si una cosa es dolça o no, omplir, buidar, veure com d’un tros se’n poden fer molts de petits...

A part, aquest tipus d‘activitats permeten a l’infant intercanviar informacions, idees i opinions amb els altres. També expressar les seves preferències a l’hora d’escollir el que volen fer,  i amb que volen manipular, i conèixer els diferents tipus de materials que se’ls ofereixen.

Els racons on es proposen les activitats d’experimentació van variant al llarg del curs, tot i que la cuineta és ideal per a poder manipular pasta, llegums i verdures com si es tractes d’una cuina real, ja que aquest material en concret si que és del dia a dia. En part també canvien perquè els seus interessos també van variant depenent del moment evolutiu en el que es troben.

És una activitat molt rica pels infants però també per a les mestres que fan d’observadores i que documenten els processos, ja que cada dia poden aprendre coses noves que els havien passat desapercebudes, o es poden adonar d’alguna qualitat que desconeixien, de com interaccionen els infants entre ells, ja que aquest tipus d’activitat permet que hi hagi molta conversa entre ells, i veure com poc a poc van descobrint un munt de coses. 

Per exemple, un infant que és molt mogut, és increïble veure la capacitat de concentració que mostra i el detallista que és a l’hora de manipular o crear. Les mestres utilitzen les fotografies per a captar aquets moments únics i irrepetibles.

Amb quin grup d’infants? quants són? quines característiques tenen?

El grup classe són 15 infants nascuts entre el març de 2011 i el maig de 2012. Onze infants són nascuts el 2011 entre març i desembre, i quatre són nascuts el 2012 entre febrer i maig.

Es tracta d’un grup heterogeni amb dotze mesos de diferència entre ells. Per tant, l’aula és flexible. Deu dels infants ja havien fet el primer any a l’escoleta amb la mateixa mestra, i cinc són nouvinguts aquest darrer any.

Un tret destacable de l’aula és que és molt moguda i sovint hi ha conflictes. Es deu però a la diferència d’edats que hi ha entre els infants.

Com he comentat abans, es tracta d’un agrupament flexible, per tant en alguns casos els infants es porten un any entre ells. Això fa que els seus interessos siguin diferents i  deriva sobretot en baralles i crits.

Aquest és un dels motius pels quals es fan tantes activitats d’experimentació, perquè és una bona eina per a que els infants es relaxin i baixin el to de la classe. 

Els agrupaments per a fer les activitats són petits i heterogenis, no fan l’activitat mai tots els fillets a la vegada. Depenent del que es fa, s’organitzen en dos o tres grups, i van fent un darrere l’altre. O també de manera més individualitzada, un infant després de l’altre.

A quin espai es dóna?

Les activitats d’experimentació es donen tan a dins de l’aula (normalment al racó de cuineta i a les taules),  com al pati petit, al pati gran a sobre una estora que delimita l’espai, però a l’aire lliure, o al passadís (quan es tracta de fer plafons).

En quin moment de la jornada?

Es que es pot donar al llarg de tot el matí, entre el berenar i el menjador - sortida.

Les mestres consideren que qualsevol moment és oportú per a experimentar i a la vegada aprendre amb allò que fan per ells mateixos. 

Algunes vegades però, és fa just en el moment en que els infants estan molt esvalotats i necessiten manipular, tocar...per a calmar-se.

Quins objectius i quines àrees treballa?

-          - Viure noves  experiències amb els altres companys

-          - Aprendre a compartir el material

-         -  Permetre la observació i reflexió de la mestra

-          - Experimentar i conèixer diferents materials

-          - Expressar els seus gusts, preferències i opinions

Quina fonamentació teòrica creus que hi ha al darrera?

És cert que a l’escola es basen molt en el mètode constructivista de Lev Vygotsky, Jean Piaget, Jerome Bruner, y John Dewey. El constructivisme valora l'aprenentatge com a resultat de construccions mentals a les que arriben els mateixos nens i nenes mitjançant l'experimentació.

Aquests nous aprenentatges s'aconsegueixen gràcies als coneixements actuals i previs que tenen. Els infants troben els projectes com un repte, perquè ells formen part de manera activa durant tot el procés de planificació.

Les mestres estan convençudes que l’experimentació aporta molts beneficis als infants. Es tracta d’un conjunt d’activitats mitjançat les quals els infants exploren, experimenten i manipulen diversos materials. Aquesta exploració els ajuda a estructurar la ment a través de la informació que reben de l’experimentació i els dona pistes per descobrir el nostre entorn. 

Així doncs, no és només una activitat lúdica per passar-ho bé, sinó que hi ha molts més aprenentatges significatius que es desenvolupen gràcies a aquestes activitats. 

Els infants exploren manipulen el material de forma lliure. 

D'aquesta manera, l'educadora, guia, orienta i posa paraules a les descobertes que van fent els infants. 

El material és molt divers; des de sal, puré, pells de fruita, arena, etc i es fan servir diversos objectes per a manipular o les pròpies mans.

A través d’aquest materials els infants poden augmentar la seva capacitat de concentració i imaginació, la creativitat, la imitació. 

Es treballa la resolució de conflictes i el llenguatge. Els infants es creen les seves pròpies hipòtesis i proven fent diverses accions, aprenen per assaig error, fan combinacions, observen, transvasen…en conclusió tot un conjunt d’accions que no fan més que convertit a l’infant en una persona autònoma i capaç.

Quins interrogants, dubtes o dilemes se te plantegen?

A vegades em demano si tota casta de material seria bo per a poder experimentar, sempre i quan no hi hagi cap tipus de perill per als infants. Però el que principalment em fa pensar és si algun dia els infants es poden avorrir o cansar d’experimentar. És una pregunta que enguany no podré contestar ja que no acabaré el curs amb ells, però que si que li demanaré a la meva tutora més endavant. Tot i que penso, que si sempre es parteix dels seus interessos i motivacions, crec que no s’hauria de donar el cas que algun dia els infants no ho volguessin fer.

Quin grau de satisfacció té el centre amb aquesta bona pràctica?

El centre en general, i particularment la tutora del grup, està molt contenta amb el que es fa. De fet, quan li vaig comentar que explicaria les activitats d’experimentació que es duien a terme gairebé cada dia a la classe, em va dir que li semblava perfecte, ja que ella trobava que era una de les coses, entre moltes altres, que es feia bé i que era un aprenentatge significatiu per als infants.  

Quins indicadors dels què tenim, s’hi veuen reflectits?

-          Alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge

-          Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.

-          Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts

-          Fomentar la motivació de l’alumnat

-          Potenciar l’autonomia de l’alumnat

-          Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants

-          Potenciar la creativitat dels infants

-          Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.

-          Materials originals i atractius, motivadors

-          Ha de ser documentada

Quins canvis hi faries?

Ara mateix no hi faria cap canvi, ja que és una forma de treballar que m’agrada molt, principalment perquè els infants van descobrint per ells mateixos, es van fent autònoms i a la vegada funciona molt bé per a tenir l’aula més controlada, donat que tots són bastant moguts i s’esvaloten molt.