Experimentant i creant es descobreix el món!

BONA PRÀCTICA D'AULA

Descripció

Una bona pràctica de l’aula de s ’Hortet que m’agradaria comentar, són les constants activitats d’experimentació que es fan, en part per baixar el to de la classe, ja que aquesta és molt moguda i nerviosa.

Es tracta d’organitzar el grup classe en grups més petits i que cadascun d’aquets faci una activitat de manipulació o experimentació.  Tant es fan a la classe, com al pati, els petits grups al mateix espai, o en espais diferents.

Totes les mestres de l’escoleta sempre han pensat que experimentar amb diferents materials, com més naturals millor, és una bona manera que tenen els infants d’aprendre per si sols algunes coses, agafar autonomia i descobrir el món que els envolta.

Molts dels objectes són del nostre dia a dia: llana, papers de diferents textures, fruites i verdures, llegums, pasta, pells, pedres, algues, fulles, arena, serradís, sal, etc. Què passa i freguem un globus inflat amb l’aigua, com es fan les ombres, que fa l’aigua i el sabó, entre moltes altres coses.

Són molts els materials que els infants poden manipular per conèixer les seves característiques, aprendre a transvasar, fer estampacions, saber si una cosa es dolça o no, omplir, buidar, veure com d’un tros se’n poden fer molts de petits...

A part, aquest tipus d‘activitats permeten a l’infant intercanviar informacions, idees i opinions amb els altres. També expressar les seves preferències a l’hora d’escollir el que volen fer,  i amb que volen manipular, i conèixer els diferents tipus de materials que se’ls ofereixen.

Els racons on es proposen les activitats d’experimentació van variant al llarg del curs, tot i que la cuineta és ideal per a poder manipular pasta, llegums i verdures com si es tractes d’una cuina real, ja que aquest material en concret si que és del dia a dia. En part també canvien perquè els seus interessos també van variant depenent del moment evolutiu en el que es troben.

És una activitat molt rica pels infants però també per a les mestres que fan d’observadores i que documenten els processos, ja que cada dia poden aprendre coses noves que els havien passat desapercebudes, o es poden adonar d’alguna qualitat que desconeixien, de com interaccionen els infants entre ells, ja que aquest tipus d’activitat permet que hi hagi molta conversa entre ells, i veure com poc a poc van descobrint un munt de coses. 

Per exemple, un infant que és molt mogut, és increïble veure la capacitat de concentració que mostra i el detallista que és a l’hora de manipular o crear. Les mestres utilitzen les fotografies per a captar aquets moments únics i irrepetibles.

Amb quin grup d’infants? quants són? quines característiques tenen?

El grup classe són 15 infants nascuts entre el març de 2011 i el maig de 2012. Onze infants són nascuts el 2011 entre març i desembre, i quatre són nascuts el 2012 entre febrer i maig.

Es tracta d’un grup heterogeni amb dotze mesos de diferència entre ells. Per tant, l’aula és flexible. Deu dels infants ja havien fet el primer any a l’escoleta amb la mateixa mestra, i cinc són nouvinguts aquest darrer any.

Un tret destacable de l’aula és que és molt moguda i sovint hi ha conflictes. Es deu però a la diferència d’edats que hi ha entre els infants.

Com he comentat abans, es tracta d’un agrupament flexible, per tant en alguns casos els infants es porten un any entre ells. Això fa que els seus interessos siguin diferents i  deriva sobretot en baralles i crits.

Aquest és un dels motius pels quals es fan tantes activitats d’experimentació, perquè és una bona eina per a que els infants es relaxin i baixin el to de la classe. 

Els agrupaments per a fer les activitats són petits i heterogenis, no fan l’activitat mai tots els fillets a la vegada. Depenent del que es fa, s’organitzen en dos o tres grups, i van fent un darrere l’altre. O també de manera més individualitzada, un infant després de l’altre.

A quin espai es dóna?

Les activitats d’experimentació es donen tan a dins de l’aula (normalment al racó de cuineta i a les taules),  com al pati petit, al pati gran a sobre una estora que delimita l’espai, però a l’aire lliure, o al passadís (quan es tracta de fer plafons).

En quin moment de la jornada?

Es que es pot donar al llarg de tot el matí, entre el berenar i el menjador - sortida.

Les mestres consideren que qualsevol moment és oportú per a experimentar i a la vegada aprendre amb allò que fan per ells mateixos. 

Algunes vegades però, és fa just en el moment en que els infants estan molt esvalotats i necessiten manipular, tocar...per a calmar-se.

Quins objectius i quines àrees treballa?

-          - Viure noves  experiències amb els altres companys

-          - Aprendre a compartir el material

-         -  Permetre la observació i reflexió de la mestra

-          - Experimentar i conèixer diferents materials

-          - Expressar els seus gusts, preferències i opinions

Quina fonamentació teòrica creus que hi ha al darrera?

És cert que a l’escola es basen molt en el mètode constructivista de Lev Vygotsky, Jean Piaget, Jerome Bruner, y John Dewey. El constructivisme valora l'aprenentatge com a resultat de construccions mentals a les que arriben els mateixos nens i nenes mitjançant l'experimentació.

Aquests nous aprenentatges s'aconsegueixen gràcies als coneixements actuals i previs que tenen. Els infants troben els projectes com un repte, perquè ells formen part de manera activa durant tot el procés de planificació.

Les mestres estan convençudes que l’experimentació aporta molts beneficis als infants. Es tracta d’un conjunt d’activitats mitjançat les quals els infants exploren, experimenten i manipulen diversos materials. Aquesta exploració els ajuda a estructurar la ment a través de la informació que reben de l’experimentació i els dona pistes per descobrir el nostre entorn. 

Així doncs, no és només una activitat lúdica per passar-ho bé, sinó que hi ha molts més aprenentatges significatius que es desenvolupen gràcies a aquestes activitats. 

Els infants exploren manipulen el material de forma lliure. 

D'aquesta manera, l'educadora, guia, orienta i posa paraules a les descobertes que van fent els infants. 

El material és molt divers; des de sal, puré, pells de fruita, arena, etc i es fan servir diversos objectes per a manipular o les pròpies mans.

A través d’aquest materials els infants poden augmentar la seva capacitat de concentració i imaginació, la creativitat, la imitació. 

Es treballa la resolució de conflictes i el llenguatge. Els infants es creen les seves pròpies hipòtesis i proven fent diverses accions, aprenen per assaig error, fan combinacions, observen, transvasen…en conclusió tot un conjunt d’accions que no fan més que convertit a l’infant en una persona autònoma i capaç.

Quins interrogants, dubtes o dilemes se te plantegen?

A vegades em demano si tota casta de material seria bo per a poder experimentar, sempre i quan no hi hagi cap tipus de perill per als infants. Però el que principalment em fa pensar és si algun dia els infants es poden avorrir o cansar d’experimentar. És una pregunta que enguany no podré contestar ja que no acabaré el curs amb ells, però que si que li demanaré a la meva tutora més endavant. Tot i que penso, que si sempre es parteix dels seus interessos i motivacions, crec que no s’hauria de donar el cas que algun dia els infants no ho volguessin fer.

Quin grau de satisfacció té el centre amb aquesta bona pràctica?

El centre en general, i particularment la tutora del grup, està molt contenta amb el que es fa. De fet, quan li vaig comentar que explicaria les activitats d’experimentació que es duien a terme gairebé cada dia a la classe, em va dir que li semblava perfecte, ja que ella trobava que era una de les coses, entre moltes altres, que es feia bé i que era un aprenentatge significatiu per als infants.  

Quins indicadors dels què tenim, s’hi veuen reflectits?

-          Alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge

-          Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.

-          Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts

-          Fomentar la motivació de l’alumnat

-          Potenciar l’autonomia de l’alumnat

-          Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants

-          Potenciar la creativitat dels infants

-          Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.

-          Materials originals i atractius, motivadors

-          Ha de ser documentada

Quins canvis hi faries?

Ara mateix no hi faria cap canvi, ja que és una forma de treballar que m’agrada molt, principalment perquè els infants van descobrint per ells mateixos, es van fent autònoms i a la vegada funciona molt bé per a tenir l’aula més controlada, donat que tots són bastant moguts i s’esvaloten molt.